03/02/2025
Promoure i premiar la recerca i innovació en l’àmbit de la Farmàcia Clínica (veure definició principal i extensió), mitjançant la realització de revisions tesis doctorals. Definició principal: La farmàcia clínica té com a objectiu optimitzar l’ús dels medicaments mitjançant la pràctica i la recerca per tal d’assolir fites centrades en la persona i en la salut pública. Extensió: La farmàcia clínica comprèn activitats cognitives, de gestió i interpersonals desenvolupades pels farmacèutics, independentment del nivell assistencial, orientades a la selecció adequada, l’administració i el seguiment dels resultats clínics dels medicaments per part dels professionals sanitaris, els pacients i la població. La farmàcia clínica inclou (però no es limita a) models d’atenció en què els farmacèutics assumeixen la responsabilitat d’aconseguir els objectius centrats en la persona, com a part d’un equip multidisciplinari. La recerca en farmàcia clínica genera coneixement que orienta la presa de decisions clíniques, l’organització de l’atenció sanitària o les polítiques relacionades amb l’ús dels medicaments, i viceversa. (1) (1) Dreischulte, T., van den Bemt, B., Steurbaut, S. et al. European Society of Clinical Pharmacy definition of the term clinical pharmacy and its relationship to pharmaceutical care: a position paper. Int J Clin Pharm 44, 837–842 (2022). https://doi.org/10.1007/s11096-022-01422-7
Promoure i premiar la recerca i innovació en l’àmbit de la Farmàcia Clínica (veure definició principal i extensió), mitjançant la publicació d’articles originals i de revisions sistemàtiques en revistes científiques. Definició principal: La farmàcia clínica té com a objectiu optimitzar l’ús dels medicaments mitjançant la pràctica i la recerca per tal d’assolir fites centrades en la persona i en la salut pública. Extensió: La farmàcia clínica comprèn activitats cognitives, de gestió i interpersonals desenvolupades pels farmacèutics, independentment del nivell assistencial, orientades a la selecció adequada, l’administració i el seguiment dels resultats clínics dels medicaments per part dels professionals sanitaris, els pacients i la població. La farmàcia clínica inclou (però no es limita a) models d’atenció en què els farmacèutics assumeixen la responsabilitat d’aconseguir els objectius centrats en la persona, com a part d’un equip multidisciplinari. La recerca en farmàcia clínica genera coneixement que orienta la presa de decisions clíniques, l’organització de l’atenció sanitària o les polítiques relacionades amb l’ús dels medicaments, i viceversa. (1) (1) Dreischulte, T., van den Bemt, B., Steurbaut, S. et al. European Society of Clinical Pharmacy definition of the term clinical pharmacy and its relationship to pharmaceutical care: a position paper. Int J Clin Pharm 44, 837–842 (2022). https://doi.org/10.1007/s11096-022-01422-7
Twitter